En defensa d'un Museu Tèxtil

Aquest matí el pati del Vapor Pissit ha acollit la signatura d'un acord entre l'Ajuntament de Sabadell, el Gremi de Fabricants i la Fundació Bosch i Cardellach per una cosa tan poc concreta com ara "la difusió del patrimoni industrial". I el discurs de l'alcalde no ha estat pas més concret, ha parlat més estona de la resta de patrimoni de la ciutat, que no pas d'un futur museu tèxtil.

L'elecció de l'escenari, però, no és pas casual, i la carta que tots tres convocants han enviat no sé ben bé a qui -els grups municipals per exemple no hem tingut l'honor de rebre-la-, diu que aquest acord és el primer pas en l'impuls del projecte museístic tèxtil a Sabadell. Potser caldrà tornar a fer memòria i recordar que el Museu de la Indústria Tèxtil Llanera va ser creat formalment pel ple municipal l'any 1998, que ja tenia un projecte museístic i que el Vapor Pissit va ser adquirit per l'Ajuntament en aquella època amb l'objectiu de situar-ne la seu principal. Així que ara tocaria fer més alguna cosa més que el primer pas.

Sortosament, encara queden a Sabadell moltes persones que defensen el Museu Tèxtil, que el reclamen i que, a més, no tenen res a perdre. Avui en Jordi Marminyà ha dit unes paraules en representació dels teòrics tèxtils que des de fa sis anys treballen desinteressadament per classificar i inventariar mostraris i maquinària tèxtil, i ha parlat amb una franquesa poc habitual en els actes oficials, recordant que altres espais que havien de ser museu han estat destinats a altres usos i reivindicant que tot el Vapor Pissit esdevingui museu. L'alcalde (el batlle, com diria en Marminyà) ni tan sols ha recollit el guant.

[Fotografia d'Isidre Soler]