Mai un pacte ocult ha estat tan evident per a qualsevol observador, però, tanmateix, el govern del PSC continua negant l’acord i el PP fugint d’estudi cada cop que hi ha un tema important sobre la taula. Però, si no hi ha pacte, encara és més alarmant la continua coincidència en la intenció de vot del portaveu del PP, Jordi Soriano, amb qualsevol de les decisions de l’alcalde Manuel Bustos.
Gairebé tres anys després de l’inici de la legislatura, l’alcalde Manuel Bustos continua trobant un respir en la comprensiva actitud del Partit Popular. Sempre que cal un cop de mà el portaveu, Jordi Soriano, està preparat i diligentment dóna un respir al PSC. Governar en minoria aparentment no suposa cap problema per un alcalde que sempre troba en el PP el suport que necessita. Ja són molts acords, molts pressupostos, molts plens municipals, com per continuar pensant que és un suport altruista “pel bé de la ciutat” o per l’interès general.
El PP ha fet possible que el PSC pogués tirar endavant els seus pressupostos, pogués derivar nombroses competències del ple a la junta de govern (on només vota el PSC), pogués desmantellar la Fundació Sabadell Solidari, pogués fer una política partidista del personal municipal, etc.
Els exemples més recents són la negativa a la creació d’una Comissió d’Investigació sobre les adjudicacions irregulars de pisos per a gent gran del Complex Sant Oleguer, l’abstenció en la moció que presentava la resta de l’oposició per reprovar la gestió de l’alcalde per aquest mateix tema, o l’abstenció en la moció de l’Entesa per garantir que el Vapor Pissit seria la seu principal del Museu Tèxtil.
Tanmateix, el PP no ostenta cap cartera i els seus dos regidors s’ofenen notablement quan des de l’oposició ens referim al seu pacte o no els considerem oposició. Perquè, tampoc no cal oposar-se a tot per ser oposició, però a alguna cosa sí, no? Fins ara, el PP ostenta el rècord absolut de vot favorable a les propostes de govern. No ha votat en contra de cap de les propostes del govern, mai no ha presentat cap proposta per corregir l’actuació del govern i, en canvi, en nombroses ocasions ha bloquejat iniciatives conjuntes de l’oposició. I és que la seva posició és veritablement privilegiada: el PSC té 13 vots, l’oposició 12 i el PP els 2 vots d’or.
Amb aquesta situació i aquests antecedents, algú pot pensar encara que no hi ha cap pacte ocult? L’únic dubte és el cost d’aquest pacte i en quin tipus d’espècies és recompensat. Si no hi hagués pacte, realment seria el suport polític més barat de la història.
[Publicat a Vilaweb, 22/03/2010]
Gairebé tres anys després de l’inici de la legislatura, l’alcalde Manuel Bustos continua trobant un respir en la comprensiva actitud del Partit Popular. Sempre que cal un cop de mà el portaveu, Jordi Soriano, està preparat i diligentment dóna un respir al PSC. Governar en minoria aparentment no suposa cap problema per un alcalde que sempre troba en el PP el suport que necessita. Ja són molts acords, molts pressupostos, molts plens municipals, com per continuar pensant que és un suport altruista “pel bé de la ciutat” o per l’interès general.
El PP ha fet possible que el PSC pogués tirar endavant els seus pressupostos, pogués derivar nombroses competències del ple a la junta de govern (on només vota el PSC), pogués desmantellar la Fundació Sabadell Solidari, pogués fer una política partidista del personal municipal, etc.
Els exemples més recents són la negativa a la creació d’una Comissió d’Investigació sobre les adjudicacions irregulars de pisos per a gent gran del Complex Sant Oleguer, l’abstenció en la moció que presentava la resta de l’oposició per reprovar la gestió de l’alcalde per aquest mateix tema, o l’abstenció en la moció de l’Entesa per garantir que el Vapor Pissit seria la seu principal del Museu Tèxtil.
Tanmateix, el PP no ostenta cap cartera i els seus dos regidors s’ofenen notablement quan des de l’oposició ens referim al seu pacte o no els considerem oposició. Perquè, tampoc no cal oposar-se a tot per ser oposició, però a alguna cosa sí, no? Fins ara, el PP ostenta el rècord absolut de vot favorable a les propostes de govern. No ha votat en contra de cap de les propostes del govern, mai no ha presentat cap proposta per corregir l’actuació del govern i, en canvi, en nombroses ocasions ha bloquejat iniciatives conjuntes de l’oposició. I és que la seva posició és veritablement privilegiada: el PSC té 13 vots, l’oposició 12 i el PP els 2 vots d’or.
Amb aquesta situació i aquests antecedents, algú pot pensar encara que no hi ha cap pacte ocult? L’únic dubte és el cost d’aquest pacte i en quin tipus d’espècies és recompensat. Si no hi hagués pacte, realment seria el suport polític més barat de la història.
[Publicat a Vilaweb, 22/03/2010]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada