Després de 30 anys de democràcia, alguna cosa haurem fet malament tots plegats perquè el joc polític s'assembli cada cop més al món de l'espectacle. La major part de liders polítics es caracteritzen pels seus escassos valors ètics i per una ànsia de protagonisme personal que els converteix en vedets. I en aquest panorama hi ha alguns lideratges que creixen gràcies als escàndols i a la percepció de conflicte, que utilitzen la provocació per generar titulars victimistes que tenen espai garantit en els mitjans de comunicació.
Per motius laborals vaig seguir de prop la situació que es va produir divendres a la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia de la UAB, quan una d'aquestes vedets va pronunciar una conferència convidada per un professor. L'objectiu d'aquest activitat no era pas la conferència, que finalment es va celebrar a porta tancada amb una dotzena d'assistents, sinó el conflicte i, com a conseqüència el titular. I, òbviament, va aconseguir el titular i la propaganda gratuïta.
Després de 30 anys de democràcia, si haguessim fet bé les coses tots plegats, hauríem de ser capaços d'ignorar aquest tipus de provocacions -que únicament beneficien la vedet- i de respectar que totes les idees polítiques es puguin expressar lliurement i puguin ser rebudes des de la ignorància o rebatudes amb diàleg. Si això no és possible ni tan sols en una universitat, potser que revisem els nostres valors col·lectius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada