L'esperança desfeta de les corrandes d'exili de Joan Oliver dóna nom a una exposició que es pot veure al Museu d'Art i al Museu d'Història de Sabadell. Una exposició que busca reflectir el xoc brutal dels nous aires republicans i llibertaris amb l'ofegament social i polític que imposa el franquisme a partir de 1939.
L'exposició, comisariada pels historiadors Martí Marin i Xavier Domènech i algú més que no puc citar, perquè incomprensiblement no té títols de crèdit, recrea l'ambient associatiu i la riquesa creativa de la República al Museu d'Art, i el conservadurisme, la manca de llibertats i les penúries de la postguerra i el feixisme al Museu d'Història. Aquest contrast en blanc i negre és un exercici de memòria cada cop més necessari per recordar els valors de l'educació, l'associacionisme i la llibertat setanta anys després d'aquella desfeta, quan s'està produint un retrocés en els drets socials i s'estan recuperant idees i actituds feixistes, i quan la democràcia no és allò que molts havien somiat.
Una esperança desfeta
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio conpleta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada