Fa ja uns quants anys Schweppes va llençar una campanya publicitària amb el lema "Aprenda a amar la tónica", un lema que penso que és molt aplicable a la política. Apropar-se a la política en una època en què està tan desprestigiada és una mica com començar a tastar la tònica, una beguda amarga, que d'entrada potser no acaba de fer el pes...
De fet, tampoc no és estrany que la gent mínimament compromesa no se senti atreta per la política, perquè sovint els càrrecs polítics donen mal exemple, incompleixen les regles més elementals de l'ètica personal i creen rebuig entre les persones honestes.
Cal donar la volta a aquesta tendència, no podem deixar la política -la cosa pública- en mans de persones que pensen més en la seva posició o en el seu benefici individual. Cal que les persones compromeses amb la societat i amb el bé comú s'impliquin per tirar endavant les institucions. Cal que molta gent superi aquest rebuig i aprengui a estimar la política per recuperar la il·lusió col·lectiva.
Completament d'acord, Virginia.
ResponEliminaSegur que el teu cas i la teva acció és el millor exemple. Et seguiré a través d'aquest blog.
Una abraçada,
Virginia: El teu blog, segur que serà una finestra oberta a noves idees, a una altra manera de fer política, a noves formes de fer i pensar, sempre dirigit a millorar la consciència ciutadana.
ResponEliminaLlàstima que els qui haurien de llegir-l'ho, no ho faran. Jo si ho continuaré fent.
Pep Gambús
El teu escrit cobra una nova dimensió aquests dies, amb tot el xou del cas Pretòria. Ara més que mai cal que la gent com tu es dediqui a la política i que no la deixem en mans de segons qui.
ResponElimina