Estafada

Estafada és com em vaig sentir dimarts en el ple municipal quan el PP va rectificar el seu vot. Es votava la ratificació de l'addenda al conveni del Castell de Can Feu i hi havia hagut un debat tens en què tota l'oposició (excepte el PP, és clar) qüestionava les bondats d'aquest acord. Resultat: PSC sí (13 vots), PP abstenció (2 vots) i tota la resta no: CiU (5 vots), ICV-EUiA (4), Entesa per Sabadell (2) i ERC (1). L'alcalde compta els vots i diu que s'aprova per majoria. Fins aquí tot normal. Portàvem tres hores de ple i tocava fer un descans.

Després del descans l'alcalde diu que el portaveu del PP li ha comunicat que el seu vot s'ha interpretat malament, que ell havia votat que sí. Malgrat tots protestem, l'alcalde accepta el canvi de vot. Va ser llavors quan vaig tenir aquesta profunda sensació d'estafa. Aquesta és una de les virtuds de l'estil Bustos, no acaben mai de sorprendre't, et penses que ho has vist tot, però no, ara resulta que es pot canviar el vot en un ple municipal i no passa res de res. Si no ho hagués vist amb els meus propis ulls no m'ho hauria cregut. Però és que el portaveu del PP seu justament davant meu, veig el seu clatell durant les cinc o sis hores que dura el ple i veig perfectament què vota. I va votar abstenció, tothom ho va veure.

I per què tant enrenou si de totes maneres ja havien guanyat? La resposta és ben senzilla, la ratificació d'aquesta addenda requeria una majoria més àmplia. Mentre votàvem no teníem consciència d'això, ni el govern ni l'oposició, però després... cadascú que tregui les seves pròpies conclusions.